.JPG)
Us presentem el projecte vinyes, un projecte que anem treballant des de l'abril de 2013.
Atenció: Aquest projecte ho van deixar de redactar, amb la aparició del projecte boscos, un projecte redactat i aprovat pel Consell Comarcal de Vallès Occidental el mes de juliol, consensuat per diferents alcaldes i alcaldesses del Vallès
Occidental.
El motiu i canvi d’estratègia,
de deixar de banda el projecte vinyes que havíem redactat és degut a les coincidències
d’un i de l’altre projecte, ja que les finalitats i objectius són els mateixos.
1). Projecte Vinyes (La Màquia-Obrim Vies)
2). Projecte "Boscos del Vallès"
3). Mapa, Localització Pous, Feixes, Safreig...
4). Antecedents del territori.
5). Fotografíes.
1). Projecte Vinyes (La Màquia-Obrim Vies)
“El primer objectiu de totes les accions impulsades per entitats, associacions, institucions i persones és la recuperació d'aquest territori que hem de recordar els seus orígens, quals eren en bona part espais agro-forestals, no eren uns espais exclusivament forestal. Afegir que la situació actual és en bona part, un bosc baix, immadur, incapaç d' autoregenerar-se , NO gestionat, i amb una altíssima càrrega combustible”.
Introducció:
El Projecte les
Vinyes es basa en la recuperació del Patrimoni Històric, recuperant
construccions i feixes de pedra seca construïdes per el cultiu de la vinya,
recuperació d’elements que tenen relació amb la Cultura de l’Aigua (com pous,
safareigs, mines...) i la part dedicada a la recuperació del Patrimoni Natural.
Aquest projecte ho basem a en la possibilitat
de recuperar el mosaic del bosc mediterrani com alternativa a l’actual gestió
del bosc.
Mètode de treball que estem realitzant i objectius.
1. Localitzar i
documentar elements; pous, feixes, cabanes...
2. Informar del
projecte: Ajuntament de Montcada (Delegat de Patrimoni i Cultura
Dani Moly),
Consorci del Parc de la Serralada de Marina, Entitats...
3. Treball de
recuperació de pous, feixes, cabanes... neteges de deixalles.
4. Topografia,
senyalització i informació d’elements i del paisatge.
5. Integrar a la
zona recuperada una xarxa de senders, o recorregut històric.
Seguint l’ordre
establert al mètode de treball, s’han realitzat varies incursions a varis
sectors de les vinyes d’un entorn apartat a la Torre dels Frares.
De les varies
incursions realitzades detallem les trobades localitzades per sectors.
· Sector vessant
del turó sense nom (nord).
Feixes, camins, canals de rec, mina d’aigua.
· Sector vessant
del turó sense nom (sud).
Feixes, camins, pou, mina d’aigua, restes de
refugi (?).
· Sector vessant
est camí carener (GR 92).
Feixes descobertes al tallafocs de la línia
elèctrica, i d’algunes amagades al marge del tallafoc, en aquest sector també
s’ha trobat un refugi de pedra seca.
· Sector camí dels
esquirols, GR 92 i pista forestal.
A la pista forestal de la urbanització de la
Vallençana, ens trobem varies construccions (magatzem soterrats) vora la Torre
dels Frares i varies feixes.
A la desviació del
GR 92, fins el Coll de ? trobem també varies feixes i varis restes de refugis
de pedra seca.
Tornant a la
pista, en un revolt ens trobem varies basses d’aigua i més endavant al marge
dret del camí es troba una petita construcció derruïda (falta sostre).
Al camí dels
esquirols es trobem varies feixes al marge del camí.
A un camí entre el coll del turó sense nom, i el GR 92 ens trobem una bassa d'aigua.
Continuació del desenvolupament de la recerca.
Repte de futur.
Continuació del desenvolupament de la recerca.
Repte de futur.
Feixes, camins,
pou, mines d’aigua, restes de refugi, espais oberts, camins històrics, respecte
al patrimoni natural, recuperació de l’entorn natural, recuperació de la flora
i fauna silvestre, recuperació de basses i recuperació d’amfibis.
Aquest projecte
pretén fomentar els coneixements de l’Entorn Natural del Municipi de Montcada i
Reixac, recuperar el patrimoni històric, la cohesió entre ciutat i l’espai
verd.
Objectius que es poden assolir:
Potenciar el jove
regenerat d’alzina i suro.
Reduir la
competència entre arbres, afavorint les quercínies.
Obtenir masses més
sanes i vigoroses.
Afavorir boscos
amb menys càrrega de combustible (boscos de baixa combustibilitat) i boscos
comestibles.
Eliminar les
espècies invasores i potenciar la vegetació autòctona.
Realitzar
aclarides en boscos de pi i regeneració
d’alzina i surera.
Realitzar una
selecció de rebrots de la jove massa emergent.
Eliminar espècies
invasores, millorar les espècies naturals i realitzar plantacions
complementàries.
Millora dels
hàbitats forestals, treballs de gestió, intervencions de millora i actuacions
de conservació de les masses forestals, com per exemple: aclarides, tales
sanitàries, eliminació de restes vegetals i estassada del matoll.
Millora dels
espais fluvials i formacions de ribera, intervencions de millora i actuacions
de conservació dels boscos de ribera i espais fluvials, eliminació d’espècies
invasores i substitució d’aquestes per espècies pròpies de les zones humides al
sector de riera i torrents, i d’altres espècies a l’entorn a treballar.
- millora
d'hàbitats forestals.
- prevenció
d'incendis.
- manteniment
d'hàbitats oberts.
- protecció dels
espais fluvials i formacions de ribera.
- restauració
d'àrees degradades.
- optimització de
la xarxa d’infrastructures i de la seva senyalització.
- recuperació de
la vinya.
- recuperació
Patrimoni Històric.
Historia.
Documentar el
projecte de les vinyes dels entorns de
la torre dels Frares, i crear una pàgina/bloc... i introduir al futur catàleg
de Patrimoni Històric de Montcada i Reixac aquest indret fins ara oblidat i poc
reconegut sent un interessant patrimoni a recuperar.
Per ara descobrim
una manca de informació d’aquestes vinyes en concret (Torre dels Frares), i és per això que intentarem
entrevistar-nos amb persones que mantinguin encara viva la història relacionada
a l’agricultura a Montcada i Reixac.
Viabilitat, reptes possibles i sostenibilitat d’
espais habitats dins del parc i més enllà dels límits del projecte.
Presentar el
projecte per varies vies d’execució (recuperació patrimoni històric,
recuperació pous, safareigs, mines=Patrimoni de l’Aigua, recuperació mosaic
mediterrani= paisatgístic) i realitzar
les tasques mitjançant el voluntariat, treballant conjuntament amb el Consorci
del Parc de la Serralada de Marina per arribar a acords a l’hora d’executar
plans de recuperació i neteja d’Espais Naturals.
Fer tasques de
prevenció de riscos d’incendis, recuperació de espais malmesos i/o degradats,
recuperació d’antics senders del Municipi i manteniment.
- Complir en tot moment i superar quan sigui
possible la legislació vigent ambiental en el desenvolupament de les diferents
activitats, establint els seus propis criteris i normes allà on no n’hi hagi.
- Optimitzar i promoure l’eficiència de consum
de matèries primeres, prioritzant el disseny de jardins autòctons amb baix
manteniment i consum hídric dins de les propietats privades habitades.
- Emprar productes
ecològics o no contaminants en els tractaments fito sanitaris així com reduir
en la mesura del possible la seva aplicació.
- Tenir especial
cura amb els recursos hídrics i promoure allà on faci falta el reg, l’automatització
amb sistemes de baix consum. Transmetre la cultura de l’aigua.
- Potenciar la
reutilització o reciclatge de materials o subproductes i optimitzar el
tractament adequat dels residus.
- Controlar i
revisar periòdicament el Sistema de Gestió Ambiental, i establir objectius i
fites de forma que es garanteixi el procés de millora continuada en les
actuacions de protecció ambiental.
La muntanya i l’ecologia com eina d’integració.
Com bons
coneixedors de l’Entorn Natural de Montcada i Reixac, tenim presents el
problemes que generen alguns mals usos d’aquests espais Naturals, i es per això
que volem potenciar el coneixement i el
respecte, ja que considerem que la gent quan coneix de bona mà l’entorn, valora
molt més aquest, i arriba a considerar seu aquest patrimoni natural i històric
que tenim a Montcada.
Un dels propòsits
a assolir és la integració vers la muntanya, com eina del treball, creant grups
específics en diversos camps (control de la fauna i flora, control dels usos
dels parcs, oficina i punt d’informació dels Entorns Naturals...).
Estudiar la
possibilitat de crear una brigada especifica de recollida d’abocadors i
deixalles als Espais Naturals, i recuperar espais amb vegetació pròpia del lloc
on es realitzen els treballs específics (recuperació de vegetació), a més
realitzar tasques de manteniment de senders i així potenciar la integració a la
gent amb situació de risc social. Aquest punt és pot estendre més enllà dels
límits del projecte.
Informació
relacionada amb el projecte:
Experiment en
boscos regenerats desprès d’un incendi.
Josep Maria
Espelta, Ecolèg Forestal.
(al minut 20:35)
Barraques de vinya
PROGRAMA DE
PREVENCIÓ D’INCENDIS I VALORITZACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL AL VALLÈS
OCCIDENTAL (2013-2017)
1. OBJECTE DEL
PROJECTE
2. ANTECEDENTS
3. JUSTIFICACIÓ DE
LA NECESSITAT
4. ÀMBIT
TERRITORIAL I MUNICIPIS BENEFICIARIS
5. ACTORS
IMPLICATS I ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
6. DAFO
(DIFICULTATS, AMENACES, FORTALESES, OPORTUNITATS)
7. RECURSOS
ECONÒMICS
8. PRINCIPALS
LÍNIES D’ACTUACIÓ PREVISTES
9. TREBALLS
INICIALS DEL PROJECTE
DOCUMENT PRELIMINAR
1. OBJECTE DEL
PROJECTE
El Consell
Comarcal del Vallès Occidental promou el projecte “BOSCOS DEL VALLÈS - PROGRAMA
DE PREVENCIÓ D’INCENDIS I VALORITZACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL AL VALLÈS
OCCIDENTAL”.
El projecte
“Boscos del Vallès” té per objectius:
- desenvolupar un
conjunt d’actuacions complementàries entre sí de prevenció d’incendis
forestals.
- dur a terme
treballs de gestió forestal i d’adequació d’infraestructures per a la
prevenció.
- implementar
estratègies de valorització i mobilització de la biomassa forestal per
disminuir la combustibilitat dels boscos i per generar desenvolupament econòmic
i llocs de treball (amb especial prioritat dels col•lectius més vulnerables)
que repercuteixin favorablement en tota la cadena forestal.
- promoure les
xarxes descentralitzades d’energia a partir del consum de biomassa de
proximitat, amb la construcció d’instal•lacions consumidores a la comarca.
- promoure que les
instal•lacions consumidores de biomassa ja existents prioritzin la procedència
de la biomassa dels boscos vallesans.
- contribuir a la
definició d’una política general d’ordenació i d’aprofitament sostenible dels
recursos forestals a la comarca.
Els seus valors
són el foment del creixement econòmic local, la creació d’ocupació, l’estalvi
energètic i econòmic a mig i llarg termini, la gestió forestal sostenible
i el respecte pel medi natural i pel
progrés social. Tot plegat a través de la mancomunació i coordinació
d’actuacions locals i supralocals.
El projecte ha
estat endegat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental l’any 2012 amb l’acord
de destinar-hi unes subvencions concedides per la Generalitat de Catalunya a
través del PUOSC, així com demanar-ne de noves per a aquest destí a la
Diputació de Barcelona, de la nova convocatòria PUOSC i als fons europeus.
En el marc del
projecte es promouran els circuits per promoure la utilització de biomassa
forestal com a combustible, de manera que es generi una economia circular que
faci sostenible el sistema. Aquesta dinàmica, de valorització de la biomassa
procedent de la gestió forestal de la comarca, no s’ha desenvolupat
suficientment fins ara en gran part perquè el mercat no està ben estructurat i
la iniciativa privada no s’ha organitzat per donar-hi resposta. D’aquí que
l’estratègia que proposa el projecte comprengui la intervenció pública per
ordenar i dinamitzar els circuits de consum i de producció, l’estructuració de
l’oferta i la demanda que disminueixi la biomassa existent als boscos vallesans
i creï riquesa i ocupació.
La comarca del Vallès Occidental és on
concentra el major nombre d’ignicions de Catalunya, i conté gran nombre dels
anomenats pels serveis d’extinció d’incendis “punts calents”. La majoria dels
municipis estan declarats d’alt risc d’incendi. Per aquests motius, també serà
objectiu del projecte treballar en les figures legislatives que incrementin la
prioritat d’actuació i la inversió pública en el territori, tant en els
terrenys públics com els de titularitat privada.
2. ANTECEDENTS
El Consell
comarcal del Vallès Occidental ha dut a terme, conjuntament amb ajuntaments,
d’altra administració pública i entitats, els anys precedents i l’actual,
actuacions per a la prevenció d'incendis forestals, que han inclòs la redacció
de plans d’acció, treballs de gestió i millora dels boscos, creació i
manteniment d’infrastructures d'abastament d'aigua, de telecomunicacions i
d'altres, i l’adequació dels accessos que faciliten les tasques d’extinció dels
focs forestals.
El Consell
d’Alcaldes i Alcaldesses, per acord de novembre del 2011, instà el Consell
Comarcal a continuar incentivant, coordinant i donant suport a processos de
cooperació i mancomunació de serveis entre els diferents ajuntaments de la
comarca, així com donar suport als petits municipis i coordinar les seves
actuacions per tal d’agrupar sinèrgies que permetin un treball més transversal
i una optimització dels recursos.
Novament reunit el
15 de juliol de 2013, ha validat la prioritat dels treballs i de l’assignació
de recursos per a la prevenció d’incendis forestals, a través del projecte
“BOSCOS DEL VALLÈS - PROGRAMA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS I VALORITZACIÓ DE LA
BIOMASSA FORESTAL AL VALLÈS OCCIDENTAL”, i ha instat el Consell Comarcal que
lideri el desenvolupament a la comarca d’un nou model de treball en la
prevenció d’incendis i l’ordenació dels recursos forestals, amb la subscripció
d’un conveni de col•laboració per al desenvolupament conjunt del programa
esmentat amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, tot articulant
la participació dels ajuntaments i dels actors més rellevants en la matèria.
Així mateix, el PAC del Vallès Occidental
(Programa d’Actuació Comarcal) actualment vigent, contempla en diversos punts
del seu articulat l’impuls d’un pla integral i conjunt de gestió de boscos i de
prevenció d’incendis amb els propietaris forestals, la Federació d’ADF
(agrupacions de defensa forestal), entitats i altres administracions.
En aquest sentit,
el Consell Comarcal inicià en data 16 d’octubre de 2012, una sèrie de reunions
de treball amb actors clau dels quals s’ha recollit ingent informació, tant de
propostes d’estratègia com dades tècniques.
Pel que fa als
recursos econòmics, en el marc de les actuacions finançades pel PUOSC (Pla Únic
d'Obres i Serveis de Catalunya) del període 2008-2011, el Consell Comarcal té
concedides dues subvencions per executar accions que poden abastar el període
2012-2014, per a les quals es troba encara oberta la possibilitat d’establir la
destinació definitiva. Així mateix, el Consell Comarcal compta amb finançament
preacordat amb la Diputació de Barcelona dins de la Xarxa de Governs Locals,
període 2012-2016. S’ha presentat tanmateix sol•licitud al PUOSC, període
2012-2016, als fons europeus FEDER, finalització del període 2007-2013, i es
preveu la presentació de sol•licituds en el marc dels nous programes europeus,
dins del nou pressupost comunitari 2014-2020.
Es important
destacar que les obres i inversions subvencionades amb fons públics han de ser
promogudes en terrenys i instal•lacions de propietat pública o bé en cessió
d'ús. Caldrà doncs cercar formes innovadores de gestió i de col•laboració amb
els actors privats, tant propietaris forestals, com inversors en instal•lacions
generadores d’energia, o d’altres.
3. JUSTIFICACIÓ DE
LA NECESSITAT
Els boscos ocupen
més de 32.000 hectàrees del Vallès Occidental, el 56% de la seva superfície.
Aquests boscos són una gran infraestructura verda que subministra als més de
850.000 habitants de la comarca tot un seguit de béns i serveis ambientals,
socials i productius. En trobar-se en una comarca tan habitada, la freqüentació
i la presència de població i urbanitzacions en zones arbrades és elevadíssima.
Algunes.
estimacions, per
exemple, situen els visitants de Collserola al voltant dels 2 milions anuals.
Tot això suposa un increment en el risc d’incendis forestals i un important
factor de risc per a la seva població. Nogensmenys, el Vallès Occidental ha
estat entre les tres primeres comarques catalanes per nombre d’incendis
forestals els últims 15 anys.
Els estralls
causats pel foc als boscos del país els darrers estius fan palès el risc que
presenten també els boscos vallesans i fan necessari i urgent l’impuls d’un
programa integral de gestió forestal en prevenció d’incendis.
Es important
destacar que les experiències exitoses existents al nostre país i en d’altres,
així com el postulats del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, demostren
que la valorització de la biomassa procedent de la gestió forestal en la
generació d’energia calorífica suposa una bona política activa d’estalvi
energètic, i alhora de prevenció d’incendis, de promoció econòmica local, i de
millora de la qualitat general de les forests, que garanteix la persistència i
l’estabilitat de les masses, tot preservant els valors naturals del territori i
del bosc en particular.
4. ÀMBIT
TERRITORIAL I MUNICIPIS BENEFICIARIS
L’àmbit d’actuació
és la comarca del Vallès Occidental, que ocupa 58.000 hectàrees de terreny i és
la segona comarca catalana amb més població (892.260 habitants), darrera del
Barcelonès. Està formada per 23 municipis, 5 dels quals (Cerdanyola del Vallès,
Sant Cugat del Vallès, Rubí, Terrassa i Sabadell) superen els 50.000 habitants.
El 56 % de la comarca és de caràcter forestal,
una mica per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 61 %, però per damunt
de la mitjana europea (46 %), mentre que els conreus n’ocupen el 18 % i les
àrees urbanitzades el 26%.
Els terrenys
forestals ocupen 32.795 ha, de les quals 29.709 ha és arbrada (els boscos ocupen
el 91 % de la superfície forestal.
El 88.9 % de la
superfície forestal del Vallès occidental és de propietat privada (per sobre de
la mitjana catalana que és del 81 %). En el 97.6 % dels casos, les parcel•les
forestals formen part de la categoria “Explotacions agrícoles amb bosc”, segons
la qualificació del Cens Agrari de Catalunya de 1989. Tanmateix, a la major
part d’aquestes parcel•les no es duu a terme cap activitat agrícola ni
ramadera.
Els municipis
beneficiaris són els tots els de la comarca (23), especialment els que compten
amb superfície forestal (21): Barberà del Vallès, Castellar del Vallès,
Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Gallifa, Matadepera, Montcada i Reixac,
Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del
Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda,
Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
En total, la
població directament beneficiada per l’operació és de 815.938 habitants. Les
actuacions del projecte han de comportar canvis importants i significatius en
benefici del seu espai d’actuació i de la seva població, a raó de la
regeneració i millora de zones degradades, neteja dels boscos, millora
d’accessos i infraestructures, així com de valorització de la fusta, la qual
cosa significa una notable millora en la qualitat de vida dels seus habitants a
curt i mig termini, amb la disminució del risc d’incendi, la dinamització del
sector forestal, en l’ocupació, generació de riquesa i innovació tecnològica,
així com en la preservació dels elements naturals, culturals i patrimonials del
territori i seva projecció turística i lúdica.
5. ACTORS
IMPLICATS I ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
El projecte
s’organitzarà entorn a un òrgan director del projecte que integrarà el Consell
Comarcal del Vallès Occidental, la Generalitat de Catalunya (Medi Natural) i la
Diputació de Barcelona (Medi Ambient-prevenció d’incendis).
Es previst signar conveni de col•laboració
entre les institucions per tal de regular el desenvolupament del projecte, que
establirà aportacions, mecanismes de presa de decisions, tasques a realitzar,
relacions entre les parts, etc.
El conveni es
dotarà d’una oficina tècnica que actuarà com comissió de seguiment del conveni
i grup tècnic impulsor del projecte. Els seus integrants podran alhora formar
part dels grups de treball i assumir responsabilitats d’execució de treballs
específics del projecte, amb mitjans propis o supervisió d’encàrrecs a tercers.
El Consell
Comarcal designarà una persona per exercir la direcció tècnica del projecte,
que coordinarà la seva execució i que serà responsable de la interlocució amb
les empreses que es puguin contractar per al desenvolupament de tasques
generals del projecte.
Els grups de
treball es definiran acotats en el temps
i en els seus objectius, amb definició dels resultats esperats i la metodologia
de treball, per a l’impuls d’actuacions concretes. Podran ser integrats per personal
de les institucions integrants del consell rector i d’altres actors clau (ADFs,
altres departaments de Generalitat i Diputació, Universitats, col•legis
professionals, etc)
Es valorarà la
creació de comissions de seguiment dels actors lligats al territori
(ajuntaments, propietaris forestals, associacions ciutadanes) per tal de
mantenir un contrast de les actuacions, oferir informació i recollir-ne
propostes.
Es vetllarà, així
mateix, per l’àmplia participació i per promoure el treball d’empreses
d’economia social, dels col•lectius especialment vulnerables i per fomentar
l’ocupació de les empreses locals.
6. DAFO
(DIFICULTATS, AMENACES, FORTALESES, OPORTUNITATS)
Es classifiquen en
aquestes quatre tipologies les constatacions més rellevants per a la presa de
decisions, en relació a l’objectiu del projecte, que s’han identificat a la
fase preliminar del projecte.
Dificultats
• Conjugar l’objectiu
de prevenció d’incendis amb la valorització de la biomassa per a aprofitament
energètic, ja que l’elevat cost d’extracció de les zones prioritàries per a
prevenció d’incendis pot condicionar la rendibilitat.
• Marc legal
complex per garantir que el subministrament d’estella forestal a les
instal•lacions públiques pugui afavorir l’origen de proximitat (possibilitats:
dissenyar un plec de condicions de contractació basat en l’interès general de
la prevenció d’incendis, o en el càlcul de la petjada de carboni de
l’aprofitament forestal, etc).
• Mobilitzar
suficient biomassa per obtenir resultats significatius a la disminució de la
combustibilitat i a la creació de llocs de treball.
• Les inversions
dels fons públics disponibles només poden realitzar-se en terrenys o
infraestructures de titularitat pública del Consell comarcal o cessits a aquest
per a 25 anys, i amb qualificació que correspongui segons l’activitat. Ni el
treball forestal ni les inversions no poden ser duts a terme en terrenys
privats.
• Cal proporcionar
des de l’inici dels treballs forestals un retorn monetari als propietaris
forestals, per compensar les seves inversions i que el benefici repercuteixi en
tota la cadena forestal.
•Complexa
coordinació de tots els actors de la cadena productiva ja que són molts i no
comparteixen, necessàriament, uns objectius comuns.
Amenaces
•Preu més baix
d’altres combustibles (gas natural per a grans consumidors) i de biomassa
d’origen no forestal, o forestal però de fora de la comarca.
•Aspectes legals
que regulen les normatives de qualitat d’aquests productes (traçabilitat,
qualitat estella (PEFC + pendent CTFC (Denominació de Qualitat-bosc)).
• Possibles
efectes negatius en el teixit econòmic i l’ocupació local si no es fa un bon
disseny de les licitacions.
• Opinió pública
desfavorable per por a la contaminació atmosfèrica si no s’explica bé el
procés.
• A l’actualitat
els preus de l’estella són baixos, poc homogenis i poc estables degut al baix
nivell de demanda local. El disseny del circuit hauria de cercar evitar que
l’energia sostenible produïda a Catalunya acabi sortint del propi país per
manca d’un consum interior.
Fortaleses
• Potenciació
d’una energia local i propera i alhora d’un objectiu de millora del bosc, en un
sistema a la llarga autosostenible.
• Valorització
d’un recurs forestal que no en té o que el té molt minso.
• Experiències
reals de combustió de biomassa de comarques veïnes que són exitoses.
• Preus de
combustibles fòssils en previsió futura a l’alça.
• Consens polític
per al Consell Comarcal i per als actors clau.
• Administracions i ens supramunicipals molt
predisposats i experts.
• Es parteix amb
un finançament per part de l’ens promotor del projecte.
• Existeix ja molt coneixement, estudis,
experiències que aporten informació.
• Petit entramat d’empreses i d’autoocupació
coneixedor de la gestió forestal.
Oportunitats
• Ajuntaments amb
molt d’interès en el projecte i els seus efectes sobre el boscos dels municipis i en instal•lacions municipals
• Es molt
interessades, sector i territori amb molt potencial econòmic
• Propietaris forestals oberts a estudiar
associar-se i alguns ja iniciades les associacions.
• Possibilitats
d’altres fons complementaris (projectes europeus, incentius a les
instal•lacions...)
• I + D a les
Universitats de la comarca i d’altres (UPC, UAB, CREAF, CTFC).
• Potencial de
dinamització de l’empresariat local, per a la creació d’ocupació (amb especial
atenció a col•lectius desfavorits).
• Moviments
ciutadans oberts al diàleg sobre el foment de l’estalvi energètic i econòmic a
mig i llarg termini i el respecte pel medi natural.
• Opinió pública
sensibilitzada davant els grans incendis forestals i demandant millora de
l’estat general dels boscos.
• Reducció del
risc d’incendis forestals com a prioritat de país.
• Balanç
pràcticament neutre de les emissions de CO2 que es deriven de la combustió de
la biomassa per usos energètics.
• Sector de l’ús
de la biomassa amb finalitats energètiques en creixement i amb bones
perspectives de futur.
7. RECURSOS ECONÒMICS
El Consell
Comarcal ha sol•licitat i preveu sol•licitar cofinançament per al projecte a
diferents convocatòries d’ajut. Així mateix, ha sol•licitat la concessió d’un
crèdit-pont per afrontar la previsible problemàtica financera, donat que el
cobrament efectiu dels ajuts té lloc, en gairebé tots els fons sol•licitats,
amb molta posterioritat a la certificació final d’execució i de pagament de les
obres.
El resum de
sol•licituds presentades i planificades, així com la seva aplicació a les
diferents actuacions del projecte, es resumeixen al quadre ANNEX “CRONOGRAMA
D’EXECUCIÓ I FINANÇAMENT”.
8. PRINCIPALS
LÍNIES D’ACTUACIÓ PREVISTES
Les línies
d’actuació descrites han estat identificades a partir de les aportacions dels
actors clau, que han estat contactats a l’inici del projecte.
Al llarg del
desenvolupament del projecte es proposaran noves línies d’actuació i noves
accions dins de cadascuna d’aquestes.
• Línia 1: Estudis
d’ordenació i per a l’aprofitament dels recursos forestals de la comarca i de
viabilitat econòmica i retorn de les inversions dels projectes associats,
d’estabilitat de l’economia i dels llocs de treball creat.
• Línia 2:
Adequació i creació d'infraestructures i gestió forestal
- Inversió en la
millora de la xarxa viària bàsica, punts d’aigua i altres infraestructures per
a la prevenció d’incendis.
- Eliminació de
combustible en parcel•les i zones verdes (treballs silvícoles que suposaran una
obra de millora de l’estructura del bosc, no el manteniment de l’estat actual).
- Restauració i millora forestal, amb
eliminació d’abocaments incontrolats.
• Línia 3: Creació
d’instal•lacions per a l'aprofitament energètic de la Biomassa.
- Instal•lació de
calderes de biomassa com a element integrador de la gestió forestal derivada de
les polítiques de prevenció d’incendis.
- Creació de centres logístics i
d’infrastructures bàsiques per a la retirada, certificació de la traçabilitat,
i tractament de la biomassa.
- Estructuració de
l’oferta i la demanda de recursos forestals, i dels circuits per al seu
aprofitament, en les instal•lacions de nova creació, de les ja existents i en
d’altres incloent les de fora de la comarca.
• Línia 4: Actuacions bàsiques de planificació
i organització.
- Establiment d’un
Pla marc consensuat i del seu òrgan director, comissió assessora i diferents
línies de treball.
- Accions
informatives a ciutadania, a propietaris forestals, etc, sobre les actuacions,
l’energia renovable amb biomassa, la cultura d’autoprotecció, etc. Possible
creació d’una marca i campanya de sensibilització a nivell comarcal.
- Gestió dels
diferents convenis de col•laboració interadministrativa, dels processos d’accés
al finançament, de les licitacions d’obres, treballs i concessions i de les
fórmules de col•laboració público-privada.
9. TREBALLS INICIALS DEL PROJECTE
S’han sol•licitat subvencions als fons FEDER,
XGL-Diputació de Barcelona i PUOSC- nova convocatòria, presentant les
corresponents memòries a cadascun.
Han estat
preparats els plecs de clàusules per licitar l’assistència tècnica en la fase
d’estratègia que permeti dotar d’una estructura organitzativa el projecte i
preparar els estudis i els treballs previs que caldran per emprendre les
actuacions d’obra.
Una vegada adjudicats i iniciats els treballs,
en coordinació amb el grup de treball, es convocaran noves reunions per
informar de l’avenç del projecte a regidors, a propietaris forestals i a
tercers que es consideri adient.
Tot seguit tindran
lloc els tràmits d’aprovació i signatura del conveni interadministratiu i la constitució
i inici dels grups de treball i preparació de les actuacions, prioritzant
segons el finançament que es vagi confirmant i cercant alternatives de
subvenció si alguna és denegada.
.JPG)
3). Mapa, Localització Pous, Feixes, Safreig...
Mapa projecte vinyes (enllaç)
4). Antecedents i història del territori.
Del mosàic mediterrani a l'abandó del camp i la degradació de l'entorn.
22/11/1767
Es planta vinya en terrenys de Torre dels Frares, així com fer unes basses per “empoar” gel i tallar algun roure allí on s’ha de plantar vinya. (creiem que aquest glaç produït per la mateixa Torre de Montcada hauria estat emmagatzemat a la mateixa torre atès les característiques constructives d’aquest edifici on no falta el rebost o bé, possiblement, hi hagi alguna cova artificial o natural per dipositar aquest gel, altament important en èpoques de calor. Un motiu per futures prospeccions arqueològiques d’aquest singular edifici.
paisatges en
mosaic agroforestal de la Mediterrània
Els paisatges en
mosaic agroforestal són una constant a la Mediterrània, on abunden les
estructures territorials constituïdes per multitud de petites parcel·les
agrícoles de secà mesclades amb retalls de bosc, turons, riuets i nuclis
rurals.
El paisatge agrícola mediterrani presenta
normalment una configuració en mosaic. Els conreus i els boscos es mesclen
íntimament a causa de l’orografia, que impedeix o fa molt difícil treballar els
vessants massa inclinats. Els camps s’inscriuen com poden en aquest relleu
trencat, alhora que queden clarament diferenciats els secans de l’horta. Els
secans eren amplament dominants en temps històrics, mentre que l’horta,
escassa, es trobava normalment vinculada als fons de vall dotats amb bons sòls
al·luvials fèrtils i fàcilment irrigables. Tot plegat genera un espai
agroforestal mixt molt característic.
Tanmateix, hi ha
algunes planes agrícoles d’extensió més o menys considerable, però no són gaire
abundants. Algunes d’aquestes planes es compten entre els referents històrics
més significatius de la cultura mediterrània, sobretot al sector central i
oriental. Seria el cas de la plana llatina, al rerepaís de la qual cresqué
Roma, o altres casos més modestos, però no pas menys carregats de significació,
com la plana de Lasithi (Creta) i els seus molins de vent per elevar l’aigua
freàtica —comparables als de la plana de Palma (Mallorca)— o la vall de la
Beqa’a o Bekaa (Al-Biqã’), al Líban, l’antiga Celesíria, seu d’assentaments
humans antiquíssims a la zona de Baalbek. També hi ha el cas de plana deltaica
del Nil, òbviament, enorme i d’una immensa transcendència sociocultural, però
respon a un fenomen paisatgístic especial, deslligat de la lògica general.
Dos universos
agronòmics imperen a la conca mediterrània: l’espai sec i abrupte pròpiament
mediterrani i l’espai humit i planer de caràcter medioeuropeu,
extramediterrani, que domina en la perifèria septentrional.
L'economia
tradicional de Montcada era bàsicament agrícola, basada en el cultiu de la
vinya, el blat, les patates, les maduixes i els arbres fruiters. Així mateix,
hom té notícia de certes indústries menestrals, com les dels adobers i els
vidriers al segle XV i la dels molins paperers als segles XVI i XVII.
Modernament, les feines del camp es troben en franca recessió i les escasses
explotacions es troben a la vora del riu, on es conreen bàsicament cereals
(ordi, civada i blat), farratge i lleguminoses. Pel que fa a la ramaderia,
sense gaire presència, destaca la cria de bestiar porcí i boví.
Amb l’arribada de la fil·loxera, entre els
anys 1883 i 1886, moltes vinyes es van substituir per altres conreus,
principalment plantacions de fruiters secà però a les planes del Vallès es va
replantar la vinya després de la fil·loxera i es va mantenir el seu conreu fins
a mitjans del segle XX.
A principis del
s.XX, una gran part de la societat encara vivia en l'espai rural. Dels camps de
cultiu i dels boscos de l'entorn se n'extreia aliments i matèries primes, que
eren destinats a l'autocosum i a l'abastiment de les ciutats més properes. A
llarg de la primera meitat del s.XX, com a conseqüència dels processos
d'industrialització, es consolidar el fenomen de despoblament rural. Les
antigues masies són abandonades i amb la pèrdua de població, comencen a
desaparèixer les pràctiques agrícoles i forestals tradicionals que, fins
aleshores, havien configurat el paisatge. Poc a poc, els camps de cultiu
(vinyes, cereals i fruiters) són abandonats, transformant-se en espais
forestals o urbans. A partir dels anys cinquanta, l'entrada de nous materials
plàstics i combustibles fòssils en el mercat, provoca un descens en la demanda
de fusta i de combustibles tradicionals, com la llenya i el carbó vegetal.
Així, una gran part de les masses forestals deixen de ser explotades i es
redueix la presència de rematants, bosquerols i carboners. Com a resultat, les
cobertes forestals comencen a expandir-se, augmentant la seva densitat i la
quantitat de biomassa acumulada. Actualment, l'antic paisatge en mosaic ha
estat substituït per una combinació de cobertes forestals i urbanes, en la que
els boscos s'han transformat en masses compactes i contínues, que han deixat de
ser rentables per als seus propietaris. En aquest context, els incendis
forestals que anteriorment, pel seu comportament i baixa magnitud, no
preocupaven a la societat, comencen a esdevenir un problema. En la dècada dels
vuitanta, apareix el fenomen de Gran Incendi Forestal (GIF), que es defineix,
no com un incendi de gran superfície, sinó com un que es propaga a tal
velocitat i intensitat que supera la capacitat dels equips d'extinció. A partir
de l'anàlisi i l'experiència adquirida en els diferents episodis de GIF,
Bombers de la Generalitat de Catalunya ha elaborat una classificació de les
diferents tipologies d'incendi, indicant el comportament que poden tenir i
determinant els factors que condicionen la seva possible evolució a GIF. En
aquest marc d'estudi, l'objectiu d'aquest projecte és identificar les
tipologies d'incendi dominant en l'àmbit d'estudi, la Serralada de Marina -
Litoral, per a determinar, mitjançant el simulador d'incendis forestals
FARSITE, els punts crítics on l'incendi canvia el seu comportament. D'aquesta
forma, s'identifiquen les zones prioritàries de gestió del paisatge, en les que
es proposen diferents tipus d'actuació. Amb aquestes mesures preventives, es
pretén minimitzar el risc d'aparició de GIF's en la zona d'estudi, facilitant
també oportunitats d'atac als equips d'extinció.
.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*)
Foc al bosc
1994 l'any dels focs. (enllaç)
Desprès dels
incendis, reforestacions en zones afectades per incendis.
Els entorns de la
torre del Frares, a part del incendis de la dècada 80 i 90, època que van succeir els incendis més greus, aquest
indret a més durant aquests últims anys va ser utilitzat com abocador, i encara avui
ens podem trobar-nos aquesta empremta de l’home, a algunes parts soterrades amb
el pas del temps.
El foc va acabar
arrasant bona part del bosc que va ocupar els ceps, i l’home va voler donar una
empenta al bosc i es va posar mans a la feina amb projectes de reforestacions a
boscos cremats.
Projecte de
realització de reforestacions en zones afectades per incendis
Parc de la
Serralada de Marina
Objectius:
Recuperar la superfície forestal arbrada
afectada pels incendis de les darreres dècades amb regeneració natural
insuficient. Accelerar els processos de regeneració de les zones cremades.
Reduir els fenòmens erosius en zones cremades. Millorar el paisatge de les
zones cremades.
Actuacions:
Realitzar una reforestació dels boscos de pi
pinyoner afectats pels incendis que presenten densitats de regeneració natural
insuficient (amb menys de 500 peus/ha d’espècies arbòries). Eliminar l’estrat
arbustiu i herbaci entorn dels punts de plantació per reduir la competència amb
els plançons plantats.
El Parc de la
Serralada de Marina s'ha vist afectat per diversos incendis forestals a les
darreres dècades, destacant el de 1994. Els boscos del vessant de Marina,
generalment pinedes de pi pinyoner, presenten, encara deu anys més tard,
problemes de regeneració natural de les espècies arbòries. Per tant, si es vol
recuperar la massa forestal d’aquestes zones cal realitzar plantacions
artificials.
Aquestes
reforestacions passen per la selecció dels indrets més adequats per intentar
assegurar al màxim el seu èxit (punts amb certa qualitat i quantitat de sòl),
una eliminació de la vegetació herbàcia i arbustiva present (per eliminar
competències entre plantes), una bona preparació dels clots de plantació sempre
que sigui possible utilitzant maquinària (en aquest cas, es proposa fer-los amb
retroexcavadora), i la plantació manual de plançons procedents de vivers
seleccionats. S’utilitzaran plantes d’1 o 2 anys i les espècies triades han
estat el pi pinyoner i l’alzina (que eren les espècies que hi creixien abans de
l’incendi).
Programa
Millora forestal
de zones afectades pels incendis
Agrupa els
projectes que detallen treballs forestals per a la recuperació de zones
cremades. A les àrees que es regeneren de forma natural, es planifiquen
actuacions per accelerar el procés natural (com ara la selecció de tanys de
roure i alzina o l’aclarida de pi blanc en zones amb regeneració excessiva
d’aquesta espècie), i en els sectors sense regeneració d’espècies arbòries, es
preveu l’execució de reforestacions.
Descripció tècnica
Data d'inici:
16/11/2006
Data de
finalització: 20/02/2007
Espais naturals:
Parc de la Serralada de Marina
Municipis:
Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Tiana
Unitats de
treball: 30,80 ha
Inversió
econòmica: 61.250,45 €
Fase d'execució:
finalitzat
.JPG)
L’estat del bosc, avui.
- Abocadors, deixalles...
.JPG)
.JPG)
.JPG){kind=link}
